Mira'm Als Ulls
No És Tan Difícil Entendre'ns
Hatibi, Míriam
«Vull per als meus fills un món que aposti per la convivència, la diversitat, la pluralitat i el diàleg, sense que ningú hagi de donar explicacions pels seus cognoms o les seves creences.»Míriam Hatibi a La Vanguardia Què li passa al món? Què ens passa a nosaltres? A partir de la seva pròpia experiència, Míriam Hatibi relata, en primera persona, el descobriment de «ser diferen...
Sinopsi
«Vull per als meus fills un món que aposti per la convivència, la diversitat, la pluralitat i el diàleg, sense que ningú hagi de donar explicacions pels seus cognoms o les seves creences.»
Míriam Hatibi a La Vanguardia Què li passa al món? Què ens passa a nosaltres? A partir de la seva pròpia experiència, Míriam Hatibi relata, en primera persona, el descobriment de «ser diferent» i la construcció d'una identitat plural. En un to proper, amb enorme intel·ligència i agudesa, desmunta tòpics i estereotips sobre la diversitat, i reflexiona sobre els conceptes d'integració, assimilació, tolerància i convivència. En un moment en què les identitats han estat sacsejades per una profunda crisi, la crida de l'autora a obrir els ulls i a descobrir a l'altre -i alhora a nosaltres mateixos- és més necessària que mai. Perquè és urgent començar el diàleg que permetrà que tots ens entenguem. Davant el discurs del racisme i de l'odi, Míriam Hatibi deconstrueix el prejudici que pot arribar a fracturar innecessàriament la societat i alça barreres que són únicament mentals. I Mira'm als ulls constitueix, sobretot, la ferma defensa d'una societat oberta, presidida per l'intercanvi cultural i el respecte, que aposti per la convivència. «Tan sols quan saps qui ets i com et defineixes pots començar a construir cap a on vas, a diferenciar el que està bé i el que està malament, el que acceptes i el que rebutges. »Es diu que "som el mirall en què ens mirem". Si em miro en el meu mirall, soc Míriam Hatibi, soc de Barcelona, ilerdenca, espanyola, catalana, marroquina i musulmana. Si em miro en el mirall de molta altra gent, soc Míriam, immigrant de segona generació, com si la condició d'immigrant es pogués heretar. »Els nostres pares van venir a guanyar-se la vida, sense fer soroll. En canvi, els fills d'immigrants som actius i reivindicatius. Sempre he dit que si fos un home blanc tindria molt més temps lliure, perquè no hauria d'estar sempre justificant-me. Però també sé que, si no parlo, parlaran per mi, i ja he vist el que passa quan es parla per mi. Per això he decidit prendre la paraula.»
Comentaris
Sigues el primer a comentar aquest llibreArticles relacionats
